El 28 de juny de 1969, els aldarulls de Stonewall van iniciar una revolta sense precedents pels drets del col·lectiu LGTBI+.
Les persones que van protagonitzar aquells aldarulls ens van ensenyar que quan els nostres drets són trepitjats, quan el pensament dominant ens vol fer sentir vergonya de ser qui som, quan vivim amb por perquè al carrer i a les institucions se’ns tracta amb violència; hem de plantar cara, alçar-nos i lluitar per defensar el nostre dret de viure una vida digna i plena, sense por, sense vergonya i sense violència.
Avui, més de 50 anys després, seguim sent víctimes d’LGTBIfòbia, cada dia i a tot arreu: als carrers, a l’escola, a la sanitat, a la justícia i, fins i tot, a l’interior dels moviments socials.
És per això que aquest any, en el dia per a l’alliberament LGTBI+, estenem la mà a la resta de col·lectius oprimits que lluiten pels seus drets, perquè si les opressions es creuen, les lluites també ho han de fer.
La ciutat de Vilanova i la Geltrú, en el darrer mes, ha viscut casos greus de transfòbia, amb una agressió a una companya trans; d’aporofòbia o odi a les persones pobres, amb un acte de violència brutal contra una persona que dormia al carrer, així com casos constants de racisme, masclisme, agreujats molt sovint per una resposta policial nul·la o clarament discriminatòria.
Tota aquesta violència, avivada per la legitimació de discursos feixistes per part dels partits polítics (no només els d’extrema dreta), gaudeix d’una impunitat intolerable, que ens deixa totalment desprotegides enfront de les agressions que patim.
D’altra banda, la manca de lleis fermes que garanteixin la igualtat de drets col·loca moltes persones en una situació de vulnerabilitat constant i fa que l’accés a una vida digna sovint sigui un privilegi.
La violència institucional i policial es manifesta al carrer, com veiem constantment arreu del món, però també a través de protocols, formularis o procediments que no contemplen les realitats que viuen les persones travessades pels diversos eixos d’opressió, excloent-les així dels circuits d’empara als quals totes tenim dret.
Així, des de l’Esquerda, assemblea per a la dissidència sexual i de gènere de Vilanova i la Geltrú, junt amb Unitat contra el Feixisme i el Racisme del Garraf, ens seguim alçant cada dia com aquelles dones i homes trans negres, aquells mariques i bisexuals migrats, aquelles
bolleres pobres, com totes aquelles persones que es van alçar fa 50 anys per començar a fer camí cap a l’alliberament dels nostres cossos, les nostres veus i les nostres vides!
Des del primer orgull, estem en revolta!