Aquest any, per primera vegada, Vilanova ha tingut una manifestació de l’Orgull LGTBI+ amb lectura de manifest i festa organitzada per una entita LGTBI+ de la ciutat: Nosaltres!
Aquest ha estat el nostre manifest:
Bona tarda a totes i benvingudes a la marxa de l’orgull LGTBI+ de Vilanova i la Geltrú. Som l’Esquerda, una assemblea per a la dissidència sexual i de gènere que ha nascut fa pocs mesos a Vilanova, per tal de lluitar pels drets del col·lectiu però sobretot per fer una lluita conscient i de base per trencar tota mena d’estereotips i mites al voltant de tots els conceptes LGTBI+.
Avui 28 de juny fa 50 anys de les revoltes d’Stonewall. Ens semblava important remarcar que el primer orgull va ser una revolta. Una revolta portada pel col·lectiu trans, racialitzat i de classe treballadora dels anys 60 a EEUU. El 28J de 1969, al bar Stonewall Inn a la ciutat de Nova York, hi va tenir lloc una redada policial per fer fora totes les persones del col·lectiu i on moltes de les nostres companyes van ser apallissades, insultades i empresonades. En els dies posteriors gais, lesbianes, bisexuals, sensesostres, prostitutes però sobretot persones trans van combatre valentament la policia i el sistema fent seus els carrers i el barri, prenent l’espai públic i sortint per primer cop dels establiments sense amagar-se ni sentir vergonya pel que eren o a qui estimaven. En honor a totes aquelles valentes que van dir prou i van combatre pels seus drets, avui dia 28 de juny de 2019 commemorem la Diada internacional per l’Alliberament Sexual i de Gènere.
Aquesta violència, 50 anys després, encara existeix. Les agressions al col·lectiu LGTBI+ han augmentat en els últims anys perquè l’odi surt al carrer amb total impunitat i amb la complicitat de la justícia espanyola. Des de l’Esquerda volem condemnar els fets d’ahir a la plaça Universitat de Barcelona on els Mossos van agredir i silenciar la protesta LGTB portada pel 28jAutònom. La violència policial i el feixisme es combat als carrers i no deixarem que ningú ens trepitgi!
Volem recordar que el patriarcat i el capital, formen una aliança criminal. No és només un càntic. És la crua realitat. Com a col·lectiu LGTBI+ no creiem que amb l’obtenció dels mateixos drets que les persones cisheterosexuals n’hi hagi prou. Que les persones del mateix sexe es puguin casar no evita que siguem discriminades al carrer, a l’escola, a la feina… Recordem que mentre els col·lectius LGTBI+ reclamen els mateixos drets, moltes de nosaltres, sobretot les persones trans, encara reclamem l’accés al món laboral sota unes condicions dignes. El 28 J va ser una revolta. No volem que sigui una festa monopolitzada per homes cis, blancs i de classe alta.
El capitalisme rosa és cada vegada més problemàtic. Pride BCN, juntament amb ACEGAL (Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes), col·laboren amb empreses com Airbnb i B-Travel, les quals formen part de la gentrificació que viu Barcelona avui en dia. A més, El Pride s’enriqueix amb subvencions de la Generalitat amb l’excusa de la defensa dels drets LGTBI. Només cal veure el cartell d’aquest any 2019 per veure quina és la seva representació del col·lectiu. No visibilitzen altres realitats com les lesbianes, les trans, les persones racialitzades, les discapacitades, les pobres… Aquest orgull deixa fora la part més crítica i necessària del moviment. Volem allunyar-nos d’aquest «capitalisme rosa», aquesta apropiació o incorporació dels discursos del moviment LGTBI+ al capitalisme i a l’economia de mercat.
Un prototip de gai blanc musculat, amb barba, de classe alta, que no deixa espai a altres discursos, que s’oblida d’una multitud de minories i cultures, NO ENS REPRESENTA! Nosaltres volem trencar amb els estereotips que ens encasellen i ens diuen com hem de comportar-nos per entrar dintre de la societat cisheteropatriarcal. El moviment LGTBI+ sempre ha estat un moviment crític envers el capitalisme, no podem permetre que el capital se segueixi apropiant de la jornada del 28J, ni del moviment feminsita, ni de cap altra lluita social. No ens deixem enganyar. No volem que ens donin llibertats, perquè la llibertat ja ens pertany.
Actualment, les ideologies totalitàries i discriminatòries estan en auge arreu del món. És l’hora de treballar totes plegades i no cedir cap espai al discurs feixista, tant als carrers com a les institucions. Quan es permet la tolerància amb aquells que són obertament intolerants, els tolerants acaben sent destruïts i la tolerància amb ells. Com tants altres, el col·lectiu LGTBI no oblidem les tortures, persecucions i assassinats que van viure milers de persones només per la seva identitat sexual i de gènere. Més que mai fa falta la lluita i solidaritat entre pobles, territoris i col·lectius. Al feixisme no se’l discuteix, se’l combat, perquè no volem reviure aquells moments tràgics de la història. Mai més, enlloc i contra ningú.
El patriarcat i el capital també formen una aliança racista i colonial. I perquè aquesta també és la nostra lluita, com a persones LGTBI denunciem l’homonacionalisme: una pràctica que consisteix a dimonitzar les cultures no occidentals i a fer polítiques racistes en nom dels «drets LGTBI». Volem deixar clar que les identitats LGTBI que trenquen amb occident existeixen i que les nostres no estan en venta a cap preu. No volem ser la cortina que tapa la sang de les guerres dels estats imperialistes i colonials arreu del món, ni l’excusa per a les agressions racistes que tenen lloc a casa nostra. El moviment LGTBI serà interseccional o no serà.
Durant aquests últims anys, cada cop més persones han pres consciència de com tots els espais de les nostres vides estan impregnats de masclisme, rols patriarcals i LGTBIfòbia. És l’hora de visibilitzar que aquests espais quotidians, institucionals, de serveis i de cures també estan impregnats per altres opressions que es retroalimenten.
Nosaltres, les feministes lesbianes, som les que vam denunciar l’heterosexualitat obligatoria. L’heterosexualitat com un sistema polític que ens indica el nostre destí: tindràs una sexualitat genital amb una parella del sexe oposat, tindràs fills, seràs monògama i les teves relacions amoroses estaran emmarcades per la institució, ja sigui l’església o l’Estat. Et dedicaràs a l’espai privat, mentre el teu home es dedica a l’espai públic i tindràs un petit espai en la societat, només si compleixes totes aquestes normes.
Encara avui, quan les lesbianes seguim reproduint els cànons de bellesa imposats per la societat patriarcal; quan es dóna per sentat que som heterosexuals fins que no es demostri el contrari; quan en una parella de dones es pressuposa que una de les dues «fa d’home»; quan el sistema sanitari no té respostes per a les nostres preguntes sobre la nostra sexualitat, i un llarg etc. Queda ben clar que el que intentem dir des de fa dècades, no ha estat escoltat ni entès.
Quan l’any 1978, Monique Wittig va dir que les lesbianes no som dones, va tocar el punt més dèbil del patriarcat, el binarisme, és a dir, l’obligació d’ajustar-nos a un dels dos únics gèneres acceptats socialment: home o dona. Nosaltres ens revoltem contra el binarisme perquè ens ofega. No hi cabem en aquestes gàbies de gènere que ens diuen qui hem de ser, com ens hem de comportar, quin llenguatge podem o no podem utilitzar per parlar de nosaltres, quina pinta hem de tenir i amb qui hem de compartir la nostra sexualitat.
I llavors agafa força la lluita trans i, moltes de les persones que hi participen intenten anar realment fins al fons d’aquesta qüestió., i aquí és quan la lluita per a la dissidència sexual i de gènere pren sentit, perquè entre totes, seguim intentant donar més llum al camí per alliberar-nos de tanta imposició sobre les nostres vides, el nostre desig i els nostres cossos.
Nosaltres som les que hem trencat amb la cisheterosexualitat obligatòria i en tots els aspectes del nostre creixement com a persones fins l’actualitat, hem estat excloses, i a dia d’avui, seguim lluitant perquè es reconegui la nostra existència en els espais dels quals participem. Assenyalem el sistema sanitari, judicial i policial per ser agents essencials contra la nostra existència, que en diverses ocasions han col·laborat per fomentar socialment l’odi contra nosaltres. Fa 50 anys érem detingudes al carrer, després vam ser estudiades clínicament fins ser etiquetades com a persones malaltes. En l’actualitat l’OMS ha actualitzat el seu manual de patologies i les persones trans hem tingut una evolució interessant. Hem passat d’estar classificades de malaltes a incongruents de gènere i hem hagut de passar per tractaments hormonals per adaptar-nos a l’esquema binari del gènere que nosaltres no hem decidit.
No estem atrapades en un cos equivocat, estem atrapades en les percepcions de la societat sobre els nostres cossos. Denunciem l’hormonació i les cirurgies obligatòries, els informes psicològics i psiquiàtrics perquè el nostre gènere sigui vàlid. Reiterem que ni l’estat ni els partits polítics han de regular els nostres processos ni les nostres vides perquè no pensem que haguem d’adaptar el nostre cos i la nostra identitat a un esquema patriarcal. És l’hora de repensar els discursos hegemònics perquè aquests no ens inclouen a totes.
També volem visibilitzar la transfobia dins del mateix col·lectiu LGBT. Quan no se’ns té en compte en la majoria de lemes i discursos LGBT, quan molts homes gais no estarien amb homes trans perquè no som “tios tios”, quan seguim reproduint la mateixa idea binària i cissexista de com som les dones i els homes…
La poca representació de les persones trans als mitjans també és un tipus de discriminació que ens fa invisibles. És un fet que cada vegada més veiem sèries de televisió i pel·lícules amb participació trans (o almenys, amb visibilització trans). Pel·lícules que han sigut guardonades amb premis de gran reconeixement i que això ha creat un impacte directe sobre la comunitat. Hem de seguir treballant en aquest sentit.
Les bisexuals patim constantment la invisibilització de la nostra identitat, dins i fora de la comunitat LGTB. Estem fartes que continuament es qüestioni la nostra existència al tenir una parella del mateix gènere o d’un altre. Les nostres pràctiques no s’adapten a l’heteronorma i ni som lesbianes ni som gais, som 100% bisexuals i orgulloses. El nostre desig existeix, les bisexuals existim i no demanarem ni perdó ni permís.
Les persones dissidents sexuals i de gènere som l’esquerda del sistema cisheterosexual. La nostra existència demostra que no hi ha res definitiu en termes de gènere i sexualitat. Volem que la porta que obrim amb les nostres maneres d’existir, pugui ser atravessada per moltes més persones de manera lliure, segura i sense prejudicis.
Per tant, és evident que la lluita transfeminista i per a la diversitat sexual i de gènere és necessària. Creiem que és imprescindible una intersecció als nostres espais per assolir una lluita real perquè sinó estarem contínuament invisibilitzant i oprimint.
Per acabar, parlant específicament de la ciutat de Vilanova i la Geltrú, volem fer una crida a totes les associacions perquè es facin una revisió de quines són les opressions en el seu interior i que prenguin mesures per eliminar-les. Les persones del col·lectiu LGTBI+ estem fartes de formar part dels insults que utilitzen les entitats per Carnaval, estem cansades de sentir-nos el “bitxu raro” de l’heterocèntrica comparsa, del binarisme ofegador dels balls de Festa Major. I un llarg etcètera.
Des de l’Esquerda volem canviar la ciutat de Vilanova i la Geltrú per fer-la més acollidora i que ningú se senti menystingut. Hem de sumar i compartir les nostres lluites pel bé de tothom. Cal trencar amb la roda hegemònica que beneficia el sistema patriarcal i capitalista. No volem equitat, volem transformar la societat.
Vam ser i serem revolta!
Moltes gràcies.