Des de L’Esquerda, Assemblea per a la Dissidència Sexual i de Gènere de Vilanova i la Geltrú, volem denunciar la doble agressió que ha patit la nostra companya. Aquesta és la descripció dels fets que fa ella mateixa:
“El divendres 15 de maig vaig ser agredida i amenaçada verbalment per dos neonazis quan tornava sola cap a casa. Quan estava arribant al meu carrer, vaig veure dues persones que estaven pegant als contenidors i també es pegaven entre ells. En aquell moment, vaig canviar-me de vorera per intentar mantenir les màximes distàncies possibles amb aquestes persones. Jo seguia caminant, intentant mantenir la calma fins que vaig veure que eren dos neonazis. Aquestes dues persones portaven roba militar amb estètica skin i també portaven uns pegats a les jaquetes amb esvàstiques i banderes franquistes. La por em va paralitzar i no sabia què fer. Només hi érem ells i jo, al carrer. Llavors és quan vam coincidir al mateix tram del carrer i l’agressió es va produir: “maricona“, “rata de cloaca“, “travolo de mierda” i “ojalá te violen y te des cuenta de que eres un tío” van ser alguns dels insults i amenaces que vaig rebre. Em vaig espantar moltíssim, aquests dos individus eren molt violents amb l’entorn i entre ells. No podia parar de pensar que l’agressió, en qualsevol moment, podia passar de ser verbal a ser física. Jo intentava seguir caminant sense mostrar por o tremolar, evitant el contacte visual. Encara així seguien insultant-me i pensava que no arribaria sencera a casa.”
“Una setmana més tard, el divendres 22 de maig vaig decidir anar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Vilanova i la Geltrú per denunciar els fets. A la comissaria, vaig patir violència institucional per part d’un agent del cos de mossos. Quan em va atendre i em va preguntar a què venia, vaig explicar per sobre els fets. Automàticament, l’actitud de l’agent va passar a ser prepotent, paternalista i de domini de la situació. És per això que els fets i l’actitud que explicaré a continuació, no crec que siguin un cas aïllat per part d’aquest mosso. Em va preguntar si sabia els noms dels agressors, vaig dir que no i la seva resposta fou “doncs no sé per què vens a denunciar persones que no saps com es diuen”. Jo no podia evitar pensar en les vegades que m’han robat i sense problemes m’han tramitat la denúncia. El mosso va preguntar-me si tenia testimonis, vaig dir que no i em va intentar espantar per no posar la denúncia: “si tu no tens testimonis, fem la denúncia, els trobem i ells en presenten al judici, la culpa serà teva”.”
“La conversa no havia fet més que començar i amb molta paciència anava responent a les preguntes que em feia, evitant entrar en el seu joc. Vaig explicar-li que volia fer igualment la denúncia i que, a més, recordava perfectament l’estètica d’aquestes persones, però la seva resposta fou que “amb una samarreta no fem res”. En aquell moment em vaig començar a frustrar per la situació. L’agent seguia dient que no es podia realitzar la denúncia sense els noms dels agressors. Llavors, vaig dir-li: “Què se suposa que hauria d’haver fet? Preguntar els noms d’aquestes persones mentre m’insulten? Fer-los una foto?” Les seves respostes continuaven sent negatives i em va dir: “Estic fart que vingui gent a denunciar persones que no saben com es diuen” i “Això és com si et violen. Si no saps com es diuen aquestes persones, no hi podem fer res”. En aquell moment, jo sabia que la conversa no aniria enlloc. A més, estava començant a posar-me molt nerviosa. Vaig dir-li que no volia seguir parlant ni posar la denúncia. Llavors em va dir: “No, no marxis, entra a dins i que t’expliqui el meu company el mateix que et dic jo, a veure si així ho entens”. També va preguntar-me si jo sabia on vivien aquestes persones, jo vaig dir que no i un altre cop em va dir que no s’hi pot fer res.
En aquell moment, jo volia marxar d’allà, era una situació molt violenta. A més, cada cop que em
deia que entrés a dins per sentir el mateix, però explicat pel seu company, ell sobresortia de la finestreta. Tot això van ser uns quinze minuts, a dos metres de distància, sense cap mostra d’empatia, sense cap mostra de suport. Ell seguia intentant que no marxés i em va agafar un atac d’ansietat. No podia parar de plorar i tremolar, em costava respirar, sentia molta impotència i en cap moment aquest agent es va preocupar pel meu estat. Seguia insistint perquè no marxés. Finalment, vaig sortir de la comissaria amb molta ràbia. El tràmit essencial perquè quedi constància d’aquests fets, no el vaig arribar a fer per culpa d’un agent que se suposa que està sensibilitzat, format i que ha de vetllar per la població.”
“Finalment, vull que la població sàpiga que aquestes coses passen a la nostra vila, que la policia no ens cuida i que existeix un gran corporativisme i impunitat per a casos de violència masclista, LGTBI-fòbica, racista… No vull que cap altra persona es trobi amb aquesta situació, si per desgràcia pateix alguna agressió. No podem tolerar, com a societat, que les forces de “seguretat” no segueixin els diferents protocols, mecanismes i lleis existents. Hem de treballar entre totes per no permetre cap mena de discriminació, vingui d’on vingui.”
Davant d’aquesta doble agressió, des de l’Esquerda, Assemblea per a la Dissidència Sexual i de Gènere de Vilanova i la Geltrú, volem manifestar el següent:
1. Denunciem la creixent impunitat dels grupuscles d’extrema dreta i l’aparent inacció de les forces policials, que sembla que actuïn només contra els col·lectius que defensen les llibertats i que deixin actuar passivament els grups lliberticides.
2. Denunciem la manca de formació i la manca d’empatia d’alguns membres dels cossos policials, com el que va maltractar la nostra companya. Malgrat els discursos “oficials” d’atenció a la víctima, massa sovint se sotmet les persones agredides, sobretot les dones, les víctimes del racisme o les persones LGTBI a una doble victimització.
3. Denunciem la manca d’efectivitat real de la Llei 11/2014 per garantir els drets LGTBI i erradicar l’homofòbia, la lesbofòbia, la bifofòbia, la transfòbia i la interfòbia que, sis anys després de la seva aprovació, ha estat incapaç d’evitar actituds com la del funcionari policial que va revictimitzar la nostra companya.
4. Demanem que les forces polítiques i les entitats socials basteixin aliances per treballar unides i per fer front a l’avanç dels grups violents i lliberticides, abans no sigui massa tard.
5. Reclamem una acció decidida dels responsables de les forces policials per formar-les adequadament i per sancionar i expulsar, si cal, aquells membres que no exerceixin el seu deure de protegir les víctimes.
6. Reivindiquem que el govern de la Generalitat implanti amb més celeritat la Llei 11/2014, per protegir efectivament les víctimes de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia i per mantenir els drets de lesbianes, homosexuals, transsexuals, bisexuals i intersex.
7. Exigim que totes les administracions, en exercici de les seves competències, desenvolupin programes i accions per educar tota la població en el respecte a la diversitat, no tan sols sexual i de gènere, sinó també cultural i social, en especial els infants i joves.
Finalment, des de l’Esquerda entenem que aquests fets denunciats no són un fet aïllat, aquest cas és la punta de l’iceberg. Vivim en una societat on la discriminació cap als col·lectius que trenquen amb la norma (gènere, raça, classe, capacitats) està molt interioritzada. Hem de treballar conjuntament per combatre el feixisme, el sexisme, el racisme, la LGTBIfòbia i transformar entre totes la societat. L’actuació d’aquest agent policial és un reflex del fet que les lleis, protocols i mecanismes per a la defensa dels drets de col·lectius oprimits no funcionen si no lluitem per erradicar la discriminació en els àmbits socials. És als nostres entorns i espais socials on més interioritzats tenim els valors
sexistes, racistes, LGTBIfòbics, classistes i capacitistes, etc. Per això, convidem tota la ciutadania a no tolerar discursos o actituds que fomenten aquestes discriminacions. Cap agressió sense resposta! Si ens toquen a una, ens toquen a totes! Rebentem la norma i alliberem-nos!
L’Esquerda, Assemblea per a la Dissidència Sexual i de Gènere de Vilanova i la Geltrú.
Maig 2020