Ahir va tornar a ser 8 de març i a l’Esquerda, vam tornar a sortir al carrer. Aquest cop, però, va ser una mica diferent, per molts motius.
Primer, evidentment, per la Covid, que ens ha suposat uns quants maldecaps a l’hora d’organitzar els actes i segon, per la pluja, que ens ha impedit fer-ne alguns. Però sobretot ha estat diferent per una cosa molt important: aquest cop hem format part activament, per primera vegada, de l’organització del 8M des que existim com a col·lectiu.
Això vol dir moltes coses. Vol dir que s’està movent el terra del feminisme, que una part dels feminismes de sempre a Vilanova sap que les nostres lluites són cosines i que no podem no anar juntes a lluitar contra el (cishetero)patriarcat i ha decidit actuar al respecte. Això s’ha materialitzat en el fet que Bullanga Feminista ens va venir a buscar a nosaltres per fer la primera proposta d’actes col·lectius per al 8M i per convocar l’assemblea oberta.
Aquest fet va tenir una conseqüència clara, a l’assemblea oberta hi van assistir persones i col·lectius que també havien entés des de fa temps la necessitat de lluitar plegades. Companyes cis, bolleres i trans, algunes d’elles d’horitzons polítics diferents, amb les quals potser tenim desavinences en altres aspectes, però que sabem que necessitem entendre’ns i ho hem fet. Les assemblees han estat respectuoses, fàcils, agradables, segures. Nosaltres, en tot cas, hi hem estat a gust i hem pogut dir-hi la nostra sense sentir-nos menyspreades o insultades com ens havia passat en els altres 8M, on havíem d’anar a l’assemblea en massa per fer sentir mínimament la nostra veu i preparades per haver-nos de justificar a cada paraula.
El cas és que, amb aquest grup tan bonic de persones que hem format, ens ha quedat un 8M preciós i combatiu. Amb molta gent que s’ha apropat a la Plaça de la Vila (molta més de la que ens pensàvem, vista la pluja i la pandèmia!), un manifest que ens ha empoderat a totxs i unes peces artístiques que ens han posat la pell de gallina.
Així doncs, des de l’Esquerda, us volem donar les gràcies a totes per aquests dies d’organització, per aquest 8M i pels que vindran.
Ens veiem el dia 13 per pintar el mural que ens ha quedat pendent!
Confinades, però mai callades!