Ahir va ser el dia de la visibilitat lèsbica, i les bolleres de l’Esquerda, una mica amb presses i a l’últim moment – com de vegades s’han de fer les coses per seguir el ritme trepidant de «dies mundials/estatals de…» – vam decidir fer l’anodina acció d’una publicació d’Instagram, almenys per allò que diu el títol del dia: «visibilitzar-nos».
Bé, hi ha hagut reaccions fortes a la publicació, per part de dos tipus de públics: d’una banda, les nostres amigues i família, que potser no formen part del moviment feminista o LGTBI i que, per tant, no estan necessàriament al corrent dels debats que hi existeixen, i per altra banda, les TERFS. Aquestes últimes les deixarem de banda, perquè a l’Esquerda hem decidit no seguir el joc a les que han començat, a tot arreu, inclosa Vilanova, una campanya agressiva i maquiavèl·lica en contra nostra i dels nostres drets.
Les nostres amigues i família, en canvi, mereixen una explicació més detinguda, ja que està bé de vegades també fer una mica de pedagogia, sempre que la persona que tens davant estigui disposada a escoltar.
La frase deia: «No totes les bolleres som dones». I les preguntes que ens van arribar des de la curiositat, van ser: «Ah, no? Per què? Les dones trans no són dones, també?». Sí. Les dones trans som dones, i de vegades bolleres, i la segona frase de la publicació, «No totes les bolleres som cis» anava justament d’això.
Però la primera, anava per moltes de nosaltres: les marimachos, les butch, els gallimarsots, digues-li com vulguis.
Les bolleres, com a col·lectiu, fa dècades que reivindiquem els grisos entre els pols socialment inamovibles «home» i «dona». Moltes de nosaltres hem viscut la categoria «dona» com una imposició des de ben petites. I hem descobert el feminisme, hi hem entrat, hi hem militat, i al contrari de moltes companyes de lluita, l’etiqueta «dona» no ens ha empoderat. Ens han empoderat les idees, la lluita, però no la identitat, perquè la identitat, si és que es tria, només es tria fins a un punt. I la resta són sentiments, emocions profundes, contradictòries, difícils, amb les quals qui més qui menys (qui ha crescut amb dos o més orígens geogràfics diferents, o amb un entorn que no se li assemblava físicament, o fins i tot simplement qui ha viscut a Catalunya els últims anys) s’ha hagut d’enfrontar i ha hagut de preguntar-se, qui soc? On em situo? En algun dels pols? En l’escala de grisos que hi ha entremig dels dos? Fora de la dicotomia? Hi ha lloc per al que jo sento en el llenguatge, en el debat, en la societat?
La resposta, en el cas de moltes bolleres (NO TOTES, ho deia claríssim la frase) és que no. No formem part de cap dels dos pols, compartim problemàtiques amb l’un, molt més que amb l’altre, definitivament, per això estem tan a prop dels (d’alguns) feminismes, però no les compartim totes, en tenim de particulars nostres que, igual que passa amb tota la resta de col·lectius oprimits, si no les vius, costen molt d’entendre. Però molt més important que això, no ens hi sentim, ja està. Moltes de nosaltres no ens sentim dones. I punt.
Però potser no som trans. Potser som no-binàries, però se’ns llegeix tant com a dones que el masclisme ens impedeix deixar lliure la nostra identitat; o se’ns llegeix com a no-binàries i se’ns intenta col·locar constantment “al nostre lloc” (el de les dones, s’entén); o potser el nostre gènere és fluïd i triem les paraules que ens defineixen segons el que més ens ressona, o segons la potència de transformació que tenen si ens considerem activistes; o potser no hi ha paraula per al que som. Potser l’única paraula que tenim és bollera, o lesbiana, no ja com a «simple» orientació sexual, sinó com a identitat. O potser no sabem què som! I tenim dret de no saber-ho, de seguir-ho investigant, si volem, de veure si trobem el nostre lloc, les nostres paraules, però sense cap mena de dubte, tenim dret de saber el que NO SOM, sense que ningú que no estigui a la nostra pell ens ho hagi de venir a explicar.
Parla de tu, del que tu vius, no parlis de les altres si no vius les seves opressions. Això és el més important que hem après del feminisme.