L’Art sempre ha sigut un baluard on les dissidències sexuals i de gènere han pogut expressar, manifestar i mostrar al món com vivien i sentien les seves identitats, les seves formes de viure i estimar.
Des de la poeta Safo, a l’Antiga Grècia, fins al poeta García Lorca, a principis del segle XX; passant per artistes plàstics com Frida Kahlo, cantants com Chavela Vargas o performers com Leigh Bowery, moltxs han sigut lxs artistes que a través de les seves obres han esdevingut altaveu i referents de les dissidències.
En definitiva, les seves paraules, el seu traç, el seu fer s’han convertit en un clam a la vida i a la llibertat d’expressió. Avui 17 de maig, Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, els col·lectius per a les dissidències sexuals i de gènere del Garraf volem, no tan sols denunciar les agressions, abusos i discriminacions que seguim patint, sinó que, a més, volem convocar a seguir el clam de vida: a estimar-nos amb amor i llibertat, a expressar el que sentim, tal com som, sense pors…
Per això, ens hem animat a recitar el poema “Solstici” de la poeta catalana Maria Mercè Marçal, per recordar que la lluita segueix i que han sigut moltxs les persones que ens han precedit amb la seva revolució personal i col·lectiva. Una revolució que no deixa de ser com el solstici: ens anuncia un canvi d’època, una transformació. Per nosaltres està clar #perquècalseguirlluitant #17M
