Blog

Des de L’Esquerda, Assemblea per a la Dissidència Sexual i de Gènere de Vilanova i la Geltrú, volem denunciar la doble agressió que ha patit la nostra companya. Aquesta és la descripció dels fets que fa ella mateixa:

“El divendres 15 de maig vaig ser agredida i amenaçada verbalment per dos neonazis quan tornava sola cap a casa. Quan estava arribant al meu carrer, vaig veure dues persones que estaven pegant als contenidors i també es pegaven entre ells. En aquell moment, vaig canviar-me de vorera per intentar mantenir les màximes distàncies possibles amb aquestes persones. Jo seguia caminant, intentant mantenir la calma fins que vaig veure que eren dos neonazis. Aquestes dues persones portaven roba militar amb estètica skin i també portaven uns pegats a les jaquetes amb esvàstiques i banderes franquistes. La por em va paralitzar i no sabia què fer. Només hi érem ells i jo, al carrer. Llavors és quan vam coincidir al mateix tram del carrer i l’agressió es va produir: “maricona“, “rata de cloaca“, “travolo de mierda” i “ojalá te violen y te des cuenta de que eres un tío” van ser alguns dels insults i amenaces que vaig rebre. Em vaig espantar moltíssim, aquests dos individus eren molt violents amb l’entorn i entre ells. No podia parar de pensar que l’agressió, en qualsevol moment, podia passar de ser verbal a ser física. Jo intentava seguir caminant sense mostrar por o tremolar, evitant el contacte visual. Encara així seguien insultant-me i pensava que no arribaria sencera a casa.”

“Una setmana més tard, el divendres 22 de maig vaig decidir anar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Vilanova i la Geltrú per denunciar els fets. A la comissaria, vaig patir violència institucional per part d’un agent del cos de mossos. Quan em va atendre i em va preguntar a què venia, vaig explicar per sobre els fets. Automàticament, l’actitud de l’agent va passar a ser prepotent, paternalista i de domini de la situació. És per això que els fets i l’actitud que explicaré a continuació, no crec que siguin un cas aïllat per part d’aquest mosso. Em va preguntar si sabia els noms dels agressors, vaig dir que no i la seva resposta fou “doncs no sé per què vens a denunciar persones que no saps com es diuen”. Jo no podia evitar pensar en les vegades que m’han robat i sense problemes m’han tramitat la denúncia. El mosso va preguntar-me si tenia testimonis, vaig dir que no i em va intentar espantar per no posar la denúncia: “si tu no tens testimonis, fem la denúncia, els trobem i ells en presenten al judici, la culpa serà teva”.”

“La conversa no havia fet més que començar i amb molta paciència anava responent a les preguntes que em feia, evitant entrar en el seu joc. Vaig explicar-li que volia fer igualment la denúncia i que, a més, recordava perfectament l’estètica d’aquestes persones, però la seva resposta fou que “amb una samarreta no fem res”. En aquell moment em vaig començar a frustrar per la situació. L’agent seguia dient que no es podia realitzar la denúncia sense els noms dels agressors. Llavors, vaig dir-li: “Què se suposa que hauria d’haver fet? Preguntar els noms d’aquestes persones mentre m’insulten? Fer-los una foto?” Les seves respostes continuaven sent negatives i em va dir: “Estic fart que vingui gent a denunciar persones que no saben com es diuen” i “Això és com si et violen. Si no saps com es diuen aquestes persones, no hi podem fer res”. En aquell moment, jo sabia que la conversa no aniria enlloc. A més, estava començant a posar-me molt nerviosa. Vaig dir-li que no volia seguir parlant ni posar la denúncia. Llavors em va dir: “No, no marxis, entra a dins i que t’expliqui el meu company el mateix que et dic jo, a veure si així ho entens”. També va preguntar-me si jo sabia on vivien aquestes persones, jo vaig dir que no i un altre cop em va dir que no s’hi pot fer res.

En aquell moment, jo volia marxar d’allà, era una situació molt violenta. A més, cada cop que em
deia que entrés a dins per sentir el mateix, però explicat pel seu company, ell sobresortia de la finestreta. Tot això van ser uns quinze minuts, a dos metres de distància, sense cap mostra d’empatia, sense cap mostra de suport. Ell seguia intentant que no marxés i em va agafar un atac d’ansietat. No podia parar de plorar i tremolar, em costava respirar, sentia molta impotència i en cap moment aquest agent es va preocupar pel meu estat. Seguia insistint perquè no marxés. Finalment, vaig sortir de la comissaria amb molta ràbia. El tràmit essencial perquè quedi constància d’aquests fets, no el vaig arribar a fer per culpa d’un agent que se suposa que està sensibilitzat, format i que ha de vetllar per la població.”

“Finalment, vull que la població sàpiga que aquestes coses passen a la nostra vila, que la policia no ens cuida i que existeix un gran corporativisme i impunitat per a casos de violència masclista, LGTBI-fòbica, racista… No vull que cap altra persona es trobi amb aquesta situació, si per desgràcia pateix alguna agressió. No podem tolerar, com a societat, que les forces de “seguretat” no segueixin els diferents protocols, mecanismes i lleis existents. Hem de treballar entre totes per no permetre cap mena de discriminació, vingui d’on vingui.”

Davant d’aquesta doble agressió, des de l’Esquerda, Assemblea per a la Dissidència Sexual i de Gènere de Vilanova i la Geltrú, volem manifestar el següent:

1. Denunciem la creixent impunitat dels grupuscles d’extrema dreta i l’aparent inacció de les forces policials, que sembla que actuïn només contra els col·lectius que defensen les llibertats i que deixin actuar passivament els grups lliberticides.

2. Denunciem la manca de formació i la manca d’empatia d’alguns membres dels cossos policials, com el que va maltractar la nostra companya. Malgrat els discursos “oficials” d’atenció a la víctima, massa sovint se sotmet les persones agredides, sobretot les dones, les víctimes del racisme o les persones LGTBI a una doble victimització.

3. Denunciem la manca d’efectivitat real de la Llei 11/2014 per garantir els drets LGTBI i erradicar l’homofòbia, la lesbofòbia, la bifofòbia, la transfòbia i la interfòbia que, sis anys després de la seva aprovació, ha estat incapaç d’evitar actituds com la del funcionari policial que va revictimitzar la nostra companya.

4. Demanem que les forces polítiques i les entitats socials basteixin aliances per treballar unides i per fer front a l’avanç dels grups violents i lliberticides, abans no sigui massa tard.

5. Reclamem una acció decidida dels responsables de les forces policials per formar-les adequadament i per sancionar i expulsar, si cal, aquells membres que no exerceixin el seu deure de protegir les víctimes.

6. Reivindiquem que el govern de la Generalitat implanti amb més celeritat la Llei 11/2014, per protegir efectivament les víctimes de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia i per mantenir els drets de lesbianes, homosexuals, transsexuals, bisexuals i intersex.

7. Exigim que totes les administracions, en exercici de les seves competències, desenvolupin programes i accions per educar tota la població en el respecte a la diversitat, no tan sols sexual i de gènere, sinó també cultural i social, en especial els infants i joves.

Finalment, des de l’Esquerda entenem que aquests fets denunciats no són un fet aïllat, aquest cas és la punta de l’iceberg. Vivim en una societat on la discriminació cap als col·lectius que trenquen amb la norma (gènere, raça, classe, capacitats) està molt interioritzada. Hem de treballar conjuntament per combatre el feixisme, el sexisme, el racisme, la LGTBIfòbia i transformar entre totes la societat. L’actuació d’aquest agent policial és un reflex del fet que les lleis, protocols i mecanismes per a la defensa dels drets de col·lectius oprimits no funcionen si no lluitem per erradicar la discriminació en els àmbits socials. És als nostres entorns i espais socials on més interioritzats tenim els valors
sexistes, racistes, LGTBIfòbics, classistes i capacitistes, etc. Per això, convidem tota la ciutadania a no tolerar discursos o actituds que fomenten aquestes discriminacions. Cap agressió sense resposta! Si ens toquen a una, ens toquen a totes! Rebentem la norma i alliberem-nos!

L’Esquerda, Assemblea per a la Dissidència Sexual i de Gènere de Vilanova i la Geltrú.
Maig 2020

L’Art sempre ha sigut un baluard on les dissidències sexuals i de gènere han pogut expressar, manifestar i mostrar al món com vivien i sentien les seves identitats, les seves formes de viure i estimar.

Des de la poeta Safo, a l’Antiga Grècia, fins al poeta García Lorca, a principis del segle XX; passant per artistes plàstics com Frida Kahlo, cantants com Chavela Vargas o performers com Leigh Bowery, moltxs han sigut lxs artistes que a través de les seves obres han esdevingut altaveu i referents de les dissidències.

En definitiva, les seves paraules, el seu traç, el seu fer s’han convertit en un clam a la vida i a la llibertat d’expressió. Avui 17 de maig, Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, els col·lectius per a les dissidències sexuals i de gènere del Garraf volem, no tan sols denunciar les agressions, abusos i discriminacions que seguim patint, sinó que, a més, volem convocar a seguir el clam de vida: a estimar-nos amb amor i llibertat, a expressar el que sentim, tal com som, sense pors…

Per això, ens hem animat a recitar el poema “Solstici” de la poeta catalana Maria Mercè Marçal, per recordar que la lluita segueix i que han sigut moltxs les persones que ens han precedit amb la seva revolució personal i col·lectiva. Una revolució que no deixa de ser com el solstici: ens anuncia un canvi d’època, una transformació. Per nosaltres està clar #perquècalseguirlluitant #17M

El 26 d’abril del 2020, des de l’Esquerda, vam fer aquest manifest:

Des de l’any 2008, cada 26 d’abril se celebra el dia de la visibilitat lèsbica. Per què, aquest dia? Us preguntareu. Què va passar el 26 d’abril? Res. Quedava un forat al calendari…

I llavors, et preguntes: de veritat? Cap lesbiana va fer res important cap dia de l’any de tota la història de la humanitat? No hi va haver revolta de lesbianes en cap primavera del món? Sí, és clar que sí, moltes lesbianes han fet moltes coses importants. Totes les revoltes, sobretot les revoltes feministes, han estat sempre plenes de lesbianes. Però el nostre lesbianisme no és rellevant. Què ens importa, la vida privada de la gent, oi?

Doncs importa, perquè ser lesbiana, bollera, o com li vulguem dir, no només té a veure amb qui et fiques al llit. Ni molt menys. Les bolleres, des que pensem, escrivim i parlem com a tals, hem reivindicat que l’heterosexualitat no és una pràctica sexual o afectiva, sinó un sistema. Un sistema que divideix la humanitat en dos, atorga a cadascuna de les dues categories un seguit de característiques i rols que les fan dependents l’una de l’altra i, per descomptat, les jerarquitza. Vist així, es fa evident a la raó allò que moltes de nosaltres sentim a les entranyes: que el nostre lesbianisme no és una mera qüestió de preferència sexual, sinó que és una falla, una esquerda en aquest sistema polític basat en l’heterosexualitat. Diguem-li sistema binari.

Les bolleres, en la nostra vida privada (i ja sabem que el que és personal, és polític), no depenem de cap altra categoria oposada i suposadament complementària, que ens completa i ens fa saber quin és el nostre rol. Partim de zero. Hem de crear les nostres estructures afectives, de plaer, de quotidianitat, de criança, de cures, perquè no hi ha res, abans. I parlo en present, perquè encara avui, en ple segle XXI, costa moltíssim trobar referents reals de com fer les coses d’una altra manera i, els que existeixen, de nou, són invisibles.

És clar que ara tenim l’opció de fer-ho quasi tot a la manera heterosexual. En aquest sentit, hem avançat molt. El sistema (en els països on no se’ns condemna a mort o a cadena perpètua) ens ha
integrat: si ens portem bé, no cridem massa fort el nostre lesbianisme, seguim ajustant-nos als cànons estètics que el patriarcat imposa a les dones per al plaer masculí, si no ens sortim del binarisme, etc. podem dir-nos lesbianes. Però això és una contradicció gegant i és molt perillosa, perquè desactiva totalment el nostre empoderament. Deixem de ser subjectes polítics que demostrem, per la nostra mera existència, que el sistema binari és una construcció que ens ofega a totes les persones i, a més, ens descompromet de la recerca d’una vida digna, que se’ns assembli, que ens sigui pròpia i on no sentim que només hi som tolerades.

Perquè és això, el que sentim: moltes lesbianes, o almenys moltes de les que decidim viure com a tals (darrere de les persianes, hi ha més lesbianes!), simplement vivim amb vergonya, sovint inconscient, de ser qui som; amb la sensació de ser una mala còpia del món heterosexual; tenim integrat que aquest món no és nostre, sinó que ens hi deixen viure, si ens portem bé. I ens acostumem al fet que les nostres identitats siguin invisibles als mitjans, a la vida quotidiana, a la feina, a la política, a la cultura. Ens conformem. I ens diem a nosaltres mateixes que no cal que ens reivindiquem públicament, que no és necessari. En resum, vivim una vida plena de lesbofòbia internalitzada.

I és legítim! Només faltaria! Cansa molt i fa mal haver d’estar lluitant tot el dia, aguantant mirades, comentaris, discursos, judicis, insults o fins i tot pallisses. Però fer-nos invisibles també ens fa mal, ens mina l’autoestima, la capacitat de ser i actuar, les ganes d’unir-nos i trobar entre totes una altra manera de viure quan això, en realitat, ens faria molt més felices que seguir vivint en la vergonya, dins del sistema heterosexual, o en la soledat, a fora.

I vam fer aquesta crida:

És per això que les bolleres de l’Esquerda hem decidit fer un gest de visibilitat i convidem també totes les que us identifiqueu com a bolleres o lesbianes a fer-lo. Per a totes les generacions, per lesque han lluitat abans que nosaltres, per les que han patit i pateixen més violència i més vergonya, per les que són condemnades a mort o a passar-se la vida a la presó, per les generacions que venen i que seguiran el camí, fins aquell futur llunyà en què ja no calgui reivindicar-nos com a lesbianes i aquesta paraula hagi perdut el seu sentit… fem-nos visibles!!

Envia’ns una foto teva amb un missatge escrit – sigui aguantant un cartell o escrit sobre la foto. El missatge és el que tu vulguis enviar. Volem que soni la nostra veu, que diguis al món el que penses,
sents, opines, sigui seriós, humorístic, sentimental, el que vulguis!

Si et travessen, a més de ser lesbiana, altres eixos d’opressió, fes-los visibles. Que la nostra realitat complexa sigui una oportunitat de fer més forta la nostra lluita i no una excusa per seguir oprimint!

I aquest en va ser el resultat:

GRÀCIES!!

Avui, 31 de març, és el dia internacional de la visibilitat trans i des de l’Esquerda us recomanem unes quantes sèries i pel·lícules aprofitant el confinament d’aquests dies, esperem que totes estigueu bé!

Mira aquesta publicació al nostre Instagram

Alhora, volem fer incidència en algunes qüestions sobre el fet trans. Queda molta feina per fer en tots els àmbits, les persones trans portem anys lluitant per una vida digne de viure.

Volem incidir en la representació de les persones trans als mitjans cinematogràfics i de comunicació. Fan falta guionistes, presentadors, directores, actrius i fotògrafs trans dins d’aquest món artístic, fa falta trencar amb la claqueta que narra només tòpics sobre les nostres vides. Volem diversitat de relats en les nostres pantalles, quantes més realitats i cossos diferents siguin representats més normes estarem trencant.

Tot el que no es visualitza queda exclòs i per conseqüència també queda marginat. El paper de l’àmbit cinematogràfic és essencial per mostrar referents positius a les persones trans i també per fer arribar les complexes realitats que vivim a la resta de la societat.

Mai més un món sense nosaltres, en cap àmbit, ens volem vives i visibles, trenquem la claqueta!

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Us tindrem al corrent de la nova convocatòria.

Les assemblees de l’Esquerda estan obertes a totes les persones LGBTI+ que hi estiguin interessades. Vine a conèixer-nos!

Aquest any, vam tornar a ser-hi! Pels drets de totes, sense excepció, i en contra de totes les formes d’opressió, perquè el 8 de març també és nostre!

Aquest és el manifest que es va llegir a la Plaça de la Vila, després de la manifestació. Visca la lluita feminista!

MANIFEST MANIFEST VAGA FEMINISTA 8M 2020

Des de 2018 fins enguany, pel 8 de MARÇ hem sortit al carrer més d’un milió de persones de tot Catalunya per denunciar el progressiu enduriment de les condicions de vida i les violències que patim les dones en tota la nostra diversitat : sabem que JUNTES SON MÉS FORTES. Hem incorporat la vaga feminista como a eina de lluita, repensant dia a dia els conceptes de vaga i de treball, mitjançant diverses expressions d’autoorganització, suport mutu i pràctiques polítiques descentralitzades al llarg de tot el territori (pobles, barris, escoles, llars, centres de treball, universitats…). Som: dones amb diversitat funcional, amb diversitat sensorial i intel·lectual, migrades i racialitzades, gitanes i paies. Les nostres edats són totes i ens sabem, lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero i asexuals. Som les que no hi són: som les assassinades, som les preses, som les que es van quedar a les fronteres i som les que es van quedar al mar Mediterrani i a tots els mars. Hem cridat plegades arreu de tot el planeta. Tanmateix, no s’han produït els canvis necessaris a nivell social i polític: PER TANT DE NOU ENS ATUREM.

DENUNCIEM L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA. Denunciem la invisibilització i desvalorització dels processos de sosteniment de la vida vinculats a la terra i als cicles naturals, que som cossos que depenen d’altres cossos, i que els impactes de la crisi socioecològica no són iguals per a totes. Els efectes més durs sempre s’exporten a les perifèries urbanes i globals, al Sud, a les futures generacions, dones i identitats dissidents. Denunciem el capitalisme i l’heteropatriarcat, extractivistes i neoliberals, que ens fan viure d’esquena a la Terra, al Mediterrani i a la nostra pròpia existència.

La pèrdua de sobiranies social, política i econòmica juntament amb l’entramat dels poders fàctics i la falsa il·lusió del creixement il·limitat, i la creença que vivim en una democràcia que respecta els DDHH i ambientals, destrueixen les bases materials que ens permeten viure dignament. L’aliança d’Estats i capital ha declarat la guerra a la vida. Denunciem que l’escalada autoritària i reaccionària del capitalisme salvatge amenaça territoris, animals i comunitats, especialment dones indígenes i pobles originaris. Que criminalitza la protesta i mata. Accelera els fenòmens climàtics extrems com sequeres, incendis, huracans i inundacions, amb les conseqüents expulsions dels pobles, processos migratoris i expansió de malalties climàtiques i pobresa energètica, que ens afecten especialment .

EXIGIM JUSTÍCIA SOCIAL I CLIMÀTICA. Exigim un decreixement econòmic, una transició ecosocial i una cultura regenerativa i feminista, que recuperi les sobiranies a través d’una gestió pública i comunitària que garanteixi l’accés universal dels serveis bàsics, com l’aigua i l’energia. Exigim la defensa dels DDHH i ens solidaritzem amb les lluites de les companyes que arrisquen la seva vida per defensar l’aigua, el territori i els ecosistemes. Ens posicionem contra les empreses transnacionals i corporacions financeres, agents directes del capital, que avancen sobre els nostres cossos i territoris, pobles i barris, monopolitzant, controlant, mercantilitzant i privatitzant els béns naturals i comuns (terra, aigua, aire, energia, biodiversitat, habitatge, salut, educació, pensions…). Rebutgem els Tractats de Comerç i Inversió, instruments del projecte capitalista del segle XXI que és heteropatriarcal, extractivista, racista i colonial, que ataca les nostres vides i blinda el poder de les transnacionals i multinacionals, enfront dels nostres drets i les decisions democràtiques de les comunitats i els pobles. EXIGIM que la defensa de la vida digna se situï en el centre de l’economia i de la política.

EXIGIM LA DEROGACIÓ DE LA LLEI D’ESTRANGERIA, que criminalitza les migrants, i el reconeixement de l’estatus de refugiades climàtiques. També DENUNCIEM les devolucions en calent avalades per la sentència d’Estrasburg i EXIGIM el tancament dels CIES, així com totes les formes de racisme.

CELEBREM LA FORÇA i LA SALUT DELS FEMINISMES DESCOLONIALS, tot interpel·lant consciències i fent tremolar privilegis des de les nostres expressions radicals, combatives i sororals.

DENUNCIEM la creixent precarietat laboral que es manifesta de diferents formes: discriminació salarial (les dones cobren un 23% menys que els homes), subcontractació, contractes temporals, jornades parcials no desitjades, atur i baixos salaris especialment en els sectors més feminitzats (restauració, hostaleria, hospitals, comerç al detall …) i discriminació laboral vers les dones que tenen fills de poca edat (maternitat no lliure).

DENUNCIEM també l’extrema precarietat laboral de les treballadores del sector domèstic i de cures i l’incompliment dels temps de descans obligatoris

DENUNCIEM així mateix l’assetjament sexual en l’àmbit laboral.

EXIGIM que les jornades laborals s’adaptin a les necessitats dels nostres cicles de vida. Lluitem per a la igualtat de condicions en l’accés al mercat laboral per a les trans, especialment les migrades, i exigim facilitats per fer congruents amb la nostra identitat sentida les dades dels diferents documents administratius.

DENUNCIEM la hipocresia d’una societat que ens rebutja si no tenim passing o imatge normativa, essent aquesta la principal discriminació laboral del col·lectiu trans. També l’atur que afecta durament les dones amb diversitat funcional, diversitat intel·lectual i/o sensorial i que dificulta greument la seva autonomia.

EXIGIM el reconeixement de tots el drets laborals i socials de les treballadores, generalment migrades, dels àmbits més precaris: cures, treball domèstic, venda ambulant i treball sexual. Rebutgem qualsevol judici moral davant les diferents estratègies de supervivència econòmica de les dones treballadores en aquest mon capitalista i considerem imprescindible el nostre reconeixement com a subjectes polítics: CAP DONA SENSE DRETS, MAI MÉS LLUITAREM SOLES.

EXIGIM la ratificació del Conveni189 de la OIT per a la dignificaci del treball de la llar i de les cures i la derogació de totes les lleis laborals encara vigents que no permeten fins al 2.024 la integració en el Règim General de la Seguretat Social. EXIGIM protecció efectiva de les supervivents de la tracta amb finalitat d’explotació sexual, xacra que neix de la necessitat d’ una nova esclavitud per part del sistema, i que s’utilitza també com a excusa per perseguir i controlar la migració, alhora que existeix gràcies a les mateixes polítiques de fronteres. Hi ha tracta d’éssers humans en multitud de sectors i la seva causa no és únicament la prostitució, sinó el tancament de fronteres europees, les restriccions que imposa la Llei d’Estrangeria i la clandestinitat obligatòria en la qual es desenvolupen els projectes migratoris. Calen alternatives laborals no precaritzades, perquè la prostitució no hagi de ser en cap cas, un destí que beneficiï les màfies.

CRIDEM A L’AUTOORGANITZACIÓ I A LA REVOLTA FEMINISTA:

Per a construir unes vides lliures de violències masclistes i institucionals. Denunciem la violència sexual com a expressió de l’apropiació patriarcal del nostre cos que ens afecta a totes i encara més, a les migrades, a les racialitzades i a les treballadores de les llars i de les cures, o a les dones que viuen al carrer. Denunciem la LGTBIfòbia social, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista. (Jovent Republicà) EXIGIM polítiques públiques, recursos i mitjans suficients per a totes en el sistema de protecció i recuperació enfront les violències masclistes. VOLEM protocols i circuits diversos, les dones no som homogènies. Prou re-victimització. Exigim que es compleixin els convenis internacionals com el d’Istanbul. NO SOM VÍCTIMES! SOM SUPERVIVENTS! I HEM SOBREVISCUT GRÀCIES A LA SORORITAT I A L’AUTODEFENSA FEMINISTA.

Tampoc no oblidem que des de l’1 d’Octubre vivim una forta deriva repressiva a Catalunya. EXIGIM la llibertat de les preses polítiques, el lliure retorn de les exiliades i la cancel·lació de totes les causes obertes per haver exercit el dret d’autodeterminació al nostre país. EXIGIM la fi de la violència policial, la judicialització de la política i la criminalització del dret a la protesta. La solidaritat, la nostra tendresa i la nostra força, també per a assenyalar un sistema penitenciari que condemna la dissidència política i la pobresa i a on totes les preses pateixen discriminacions, violències quotidianes i perpetuació dels mandats patriarcals.

Aquest any volem citar també a les dones supervivents a en la mal-anomenada “guerra contra les drogues” que en sí mateixa té efectes sobre la vida i la salut molt pitjors que els de les mateixes les pròpies substàncies: estigma per consumir i per trencar amb els rols socials tradicionals, presó, violències masclistes i institucionals, viure al carrer. Les dones que usem drogues no demanem assistencialisme, reclamem drets, en definitiva viure segures i lliures i CELEBREM AMB ALEGRIA LES NOSTRES VEUS I EXPERIÈNCIES D’AUTOORGANITZACIÓ ARREU DEL MON. SUPORT, DON’T PUNISH!!

DENUNCIEM la justícia PATRIARCAL, hereva del franquisme, diem NO a la LLEI MORDASSA i davant la repressió durant les mobilitzacions feministes de les vagues anteriors, CRIDEM A LA DESOBEDIÈNCIA, davant l’ofensiva feixista i el fonamentalisme religiós que a casa nostra s’anomena nacionalcatolicisme. PROU FINANÇAMENT PÚBLIC A L’ESGLESIA CATÒLICA I FORA ELS SEUS ROSARIS DELS NOSTRES OVARIS!!

CRIDEM A LA LLUITA PER LA CENTRALITAT DE LA VIDA, PER LA DESPATRIARCALITZACIÓ DELS NOSTRES COSSOS I DESITJOS, PER UNES VIDES DIGNES I SENSE VIOLÈNCIES.

EXIGIM: ser protagonistes de la nostra salut i dels nostres cossos, sense cap tipus de pressió estètica. Els nostres cossos no són mercaderies ni objectes. La recerca i la pràctica mèdica tenen encara un biaix de gènere androcèntric que cal canviar de dalt a baix, volem un tractament de la salut de les dones amb perspectiva integral i diferencial. I recordem que la ginecologia patriarcal es va construir sobre l’experimentació cruel amb dones racialitzades i esclaves al segle XIX. Lluitem per una veritable ginecosofía, per recuperar els nostres sabers i posar-los a l’abast de la salut de totes i EXIGIM la DESPATOLOGITZACIÓ de les nostres vides, les nostres emocions, les nostres circumstàncies: la medicalització que respon a interessos de grans empreses, i no a la nostra salut. Volem decidir ser mares o no, i per aixó cointinuem lluitant per garantir el dret a l’avortament segur, lliure i gratuït, dins la xarxa pública de salut, així com tots els drets sexuals i reproductius per a totes les dones especialment menors d’edat, dones en situació d’irregularitat administrativa i totes aquelles que pateixen diferents estigmes socials. DENUNCIEM el crim patriarcal que la mutilació genital femenina imposa als nostres cossos, els nostres drets i la nostra salut. Ens volem íntegres, tal com som, i no tolerarem que el patriarcat ens talli, sigui quina sigui la raó esgrimida, ja que no pot existir motiu cultural, religiós ni tradicional que intenti justificar aquesta xacra.

VOLEM MATERNITATS LLIURES, respectades i sense violència obstètrica. Les dones vivim les maternitats de diferents maneres i situacions, d’acord amb el nostre entorn social i cultural. Això ens convida a visibilitzar els processos sexuals de les dones, inclòs embaràs, el part, el postpart, la lactància i la primera criança; i dotar-los de drets i recursos per poder viure en dignitat, amb permisos amplis i transferibles, sigui quin sigui el nostre model familiar. Volem que les mares migrants, aquelles que s’han vist obligades a deixar el seu país per la por de ser assassinades, visquin sense la constant angoixa de la retirada de custòdia, pel fet de no exercir la maternitat segons el model eurocèntric. Model que obliga a integrar-se i a oblidar les arrels, que genera pobresa amb models administratius avalats per la llei d’estrangeria i que limita l’accés a l’àmbit laboral. Denunciem les retirades injustificades de custòdia a dones víctimes de violència masclista. ESTEM EN CONTRA DE L’EXPLOTACIÓ REPRODUCTIVA I DELS VENTRES DE LLOGUER.

No oblidem tampoc que la majoria de les persones afectades pels desnonaments som dones i criatures, ni el fet que som precisament les dones les primeres a posar els nostres cossos davant la policia per a aturar desnonaments cada dia. Si les Administracions públiques no garanteixen per a totes un habitatge digne ho continuarem fent nosaltres amb ocupacions i acció directa!. SOLIDARITAT ACTIVA I SUPORT MUTU A CADA BARRI I POBLE!!! REIVINDIQUEM I CONSTRUÏM, TAMBÉ DES DE BARRIS I POBLES. ESCOLES PÚBLIQUES FEMINISTES.

No olvidamos tampoco que la mayoría de las personas afectadas por desahucios somos mujeres y menores, ni el hecho de que somos precisamente las mujeres las primeras en poner nuestros cuerpos delante de la policía para parar desahucios cada día. Si las Administraciones públicas no garantizan para todas una vivienda digna, lo continuaremos haciendo nosotros con ocupaciones y acción directa. SOLIDARIDAD ACTIVA Y APOYO MUTUO A CADA BARRIO Y PUEBLO!!! REIVINDICAMOS Y CONSTRUIMOS, TAMBIÉN DESDE LOS BARRIOS Y PUEBLOS, ESCUELAS PÚBLICAS FEMINISTAS.

Front a les escoles privades concertades i especialment les de l’Opus Dei que segreguen per sexe i que fomenten valors reaccionaris , continuem denunciant les politiques neoliberals que volen utilitzar l’educació com a mercaderia. Enguany, l’extrema dreta i el feixisme han tornat a l’ofensiva amb el fantasma de l’adoctrinament i un darrer invent: el pin o el veto parental, que fins i tot atempta contra el marc internacional de Drets de la Infància. EXIGIM la retirada dels fons públics a les escoles concertades en favor d’una única xarxa d’educació pública, laica, inclusiva, gratuïta i amb perspectiva de gènere. L’accés a l’educació universal, la cultura, la coeducació afectivo-sexual i la formació del pensament crític han de ser transversals i presents a totes les etapes educatives. VOLEM ACOMPANYAR LA DIVERSITAT AFECTIVA-SEXUAL, CORPORAL I DE GÈNERE A LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA, tot construint entorns que trenquin amb els estereotips de gènere, que possibilitin l’exploració lliure i el creixement individual i col·lectiu, i que no ens obliguin a encaixar en cossos, identitats i sexualitats binàries o normatives. VOLEM COMUNITATS QUE ACOMPANYIN I NODREIXIN TOTS ELS CICLES DE LES NOSTRES VIDES.

Per deixar de viure aïllades les unes de les altres, amb una menció especial a les dones grans, la seva saviesa i suport mereix tots els drets per tal d’assolir un envelliment digne, amb afectes i reconeixements: PENSIONS DIGNES PER A TOTES (amb ple reconeixement dels treballs de cures i agraris) i XARXES COMUNITÀRIES I AUTOGESTIONADES DE CURES!!!. L’EDAT NO HAURIA DE BENEFICIAR-NOS NI LIMITAR-NOS! AVUI 8 DE MARÇ, CELEBREM TOTES LES NOSTRES RESISTÈNCIES I CREATIVITATS COL·LECTIVES. Perquè no s’esperava que sobrevisquéssim, perquè els silencis no ens van protegir i no ens protegiran. Des de Rojava a Xile, Mèxic, Bolívia, Perú, Ecuador, Argentina, Brasil, Nicaragua, Palestina, India, SudÀfrica, Nigèria…els batecs de les dones que lluiten arreu del món són els nostres batecs. Avui 8 de març de 2020, estrenem dècada amb el desig d’aconseguir fer efectius tots els drets i totes les llibertats per a totes. Sabem que l’empresa és titànica, HO VOLEM TOT. Sentint la Terra cridar, sabem que tenim la força i l’empenta de ser milions per aconseguir-ho. Davant la guerra del capitalisme contra la vida, ENS DECLAREM COMUNITATS DE LLUITA I RESISTÈNCIA i CELEBREM LES NOSTRES ALIANCES, molt per sobre de les nostres diferències. JUNTES I DIVERSES PER UNA VIDA DIGNA AUTOORGANITZACIÓ I REVOLTA FEMINISTA!!!

Sí, sí! Ho has llegit bé! Els col·lectius LGTBI de la comarca del Garraf hem decidit fer pinya i trobar-nos de tant en tant per conèixer-nos millor i fer accions col·lectives. T’hi apuntes?

Ens veiem el dia 14 de gener a les 19h a l’Ateneu Vilanoví, Plaça Llarga, 19.

No hi faltis!

Des de l’Esquerda, ens hem animat a fer festes temàtiques que, a més a més de fer-nos ballar i gaudir, aportin debat, cultura i continguts dissidents a la nostra ciutat.

És per això que us convidem a la primera festa temàtica del curs, que hem titulat “Més enllà de l’Octubre Trans”.

Aquest és el meravellós programa que ens espera!

19:30 Exposició fotogràfica “Com jo” de Silvia Blanco (Punxeu aquí per veure el seu Verkami.)

20:00 Presentació del vídeo “Més enllà de l’Octrubre Trans” (creat per companyxs de l’Esquerda)

23:00 Festa temàtica amb PD L’Esquerda (amb temes reivindicatius i festivaleros per passar una bona estona!)

No hi falteu!

El passat divendres 25 d’octubre, des de l’Esquerda, vam participar, junt amb altres persones i entitats (com l’AMPGIL), a la presentació del comic de la vilanovina Rosa Navarro, Capuccino Commotion. No va ser la típica presentació d’un llibre, amb “les expertes” d’una banda i el públic, de l’altra, sinó que, a petició de l’autora, va ser més aviat una tertúlia molt interessant sobre vivències personals, col·lectives, privilegis, opressions… on tothom va poder dir la seva i vam compartir una estona molt agradable acompanyada de panellets i remullada amb una mica de moscatell.

Gràcies Rosa per la teva aportació a la visibilitat bollera i no us perdeu Capuccino Commotion.